Aquí hi han les nostres fotos al Picassa.
La nostra escapada de 4 dies, es va situar gairebé tota a la zona de la "Haute - Normandie "
1.- Alta-Normandia : es caracteritza per un clima oceànic temperat. Té paisatges sempre verds i una topografia molt variada. És una regió de França creada el 1956, quan Normandia es va dividir en Baixa Normandia i Alta Normandia . Abarca dos departaments : el del " Seine Maritime " i el de " Eure ". La seva ciutat més gran és Rouen.
Nosaltres ens vam moure bàsicament per la costa del Seine-Maritime ( mapa ), anant també a alguns departaments de la Basse-Normandie , com Calvados ( la Baixa Normandia té dos departaments més , el de Orne i La Manche )
2.- Gastronomia de Normandia : Els seus productes artesanals tenen D.O " Produits Gourmandie " .
Els seus pomers dels quals treuen la sidra, i el calvados .
Els seus formatges: Camembert, Livarot, Pont l'Evêque .
Plats com l´escalopa de vedella normanda ( amb salsa de nata i xampinyons ), el pollastre de la vall del Auge (flamejat amb calvados i cuit en sidra), ( Pays du Auge ) .
Els seus embotits : com la "andouille de Vire " (una espècie de botifarra ) , la " tergoule "( espècie d´arros amb llet ).....
Els seus caramels de Isigny .
1-. Bandera de Normandia : Són dos lleopards d'or que s´assemblen a dos lleons .Quan els animals estan caminant sobre tres potes, llavors són lleopards. És la bandera de Normandia des de que el rei Charles V (1338-1380) ,prengués prestats els lleopards a la bandera dels reis de Inglaterra.Así va néixer la bandera de Normandia amb dos lleopards.
1.- Alta-Normandia : es caracteritza per un clima oceànic temperat. Té paisatges sempre verds i una topografia molt variada. És una regió de França creada el 1956, quan Normandia es va dividir en Baixa Normandia i Alta Normandia . Abarca dos departaments : el del " Seine Maritime " i el de " Eure ". La seva ciutat més gran és Rouen.
Nosaltres ens vam moure bàsicament per la costa del Seine-Maritime ( mapa ), anant també a alguns departaments de la Basse-Normandie , com Calvados ( la Baixa Normandia té dos departaments més , el de Orne i La Manche )
2.- Gastronomia de Normandia : Els seus productes artesanals tenen D.O " Produits Gourmandie " .
Els seus pomers dels quals treuen la sidra, i el calvados .
Els seus formatges: Camembert, Livarot, Pont l'Evêque .
Plats com l´escalopa de vedella normanda ( amb salsa de nata i xampinyons ), el pollastre de la vall del Auge (flamejat amb calvados i cuit en sidra), ( Pays du Auge ) .
Els seus embotits : com la "andouille de Vire " (una espècie de botifarra ) , la " tergoule "( espècie d´arros amb llet ).....
Els seus caramels de Isigny .
1-. Bandera de Normandia : Són dos lleopards d'or que s´assemblen a dos lleons .Quan els animals estan caminant sobre tres potes, llavors són lleopards. És la bandera de Normandia des de que el rei Charles V (1338-1380) ,prengués prestats els lleopards a la bandera dels reis de Inglaterra.Así va néixer la bandera de Normandia amb dos lleopards.
1er. dia: Divendres 21 d´Agost .
Aeroport Beauvais - costa del Seine Maritime.
Sortida del aeroport Girona ( GRO ) a les 6.55 h. matí , i arribada a l´aeroport de Beauvais ( BVA ) a les 8.20 h. molt puntuals.
LLoguer del cotxe a Hertz , a travers de la pag web de Ryanair .
Ens diuen si volem un Smart , descapotable i dos places ; com que només portem dues maletes petites tipus cabin , i el cotxe ens agrada...ens el quedem .
Marquem el punt GPS del parking , per quan tornem , ......i , de camí cap al Nort , cap a la costa .
Cap a Arques la Bataille : Agafem la crta N31 , després la A915 , fins casi arribar a la ciutat de Dieppe, però abans , ens desvíem per la D54 fins a Arques la Bataille , a uns 6 km de la ciutat de Dippe. És una petita ciutat d´unes 2500 persones, i lo més interessant a veure és la seva esglèsia "Notre-Dame-de-l'Assomption ", que data de 1515 , d´estil gòtic , i amb un orgue nou , del 1998, i amb uns vitralls molt macos dels segles XVI é i XIX è . També a veure el castell " Château d'Arques-la-Bataille " , actualment està en ruïnes , i no es pot accedir a l´interior per seguretat, però està classificat com a monument històric des del 1875 . És bonic de passejar-hi per fora i hi ha un camí per donar-li la volta . Edificat a principis del segle XII è , estava envoltat per un fossat de 15 a 20 metres excavat al segle XVI ; va passar moltes construccions i destruccions fins que al 1708 el rei Louis XIV el va declarar " inapropiat " i parcialment desmantellat .
Cap a Pourville-sur-Mer i Varengeville sur Mer : Sortim d´Arques la Bataille, i agafem direcció a Dieppe , però , no hi entrem , sinó que ens dirigim direcció a la costa .
Tota la costa que va des dels voltants de Dieppe fins a la ciutat de Le Havre , s´anomena costa d´alabastre pel seu color ( Côte d'Albâtre ) , i, està situada dins el mar de " la Manche " . La Côte d'Albâtre , engloba la comarca del " Pays de Caux ", ( mapa ) a la regió del "Seine -Maritime " dit així perquè en els seus límits hi desemboca el riu Sena cap al mar de la "Manche " a prop la ciutat de Le Havre .
Hi ha un circuit de caminades , el " GR 21 " que passa per tots els punts interessants d´aquesta costa , per tot aquell que li agraden les caminades.
La nostra primera parada , al mirador panoràmic al costat de la crta D75 , des d´on es veu tota la badía del poble de Pourville sur Mer , i els seus penya-segats ( " falaises " ) . Després , ens
dirigim cap a la punta anomenada " Petit-Ailly " , ( 49º54´56´´N 01º01´12´´E ) , situat entre els pobles de "Ste Marguerite/mer " i " Varengeville/mer " , a uns 10 km a l´Oest de Dieppe, on hi han uns magnífics penya-segats , amb una petita zona de platja de roques per qui aguanti la fredor del l´aigua . Després , ens dirigim cap a Varengeville sur Mer , on vam visitar la seva esglèsia, situada dalt dels penya-segats amb unes vistes impressionats . Aquesta esglèsia , " St Valéry ", fou construïda al segle 12è , i reconstruïda al 16è ; oberta cada dia de 9 a 7 h, es pot visitar i passejar pels penya-segats gratuïtament . Dins , quan la vam visitar hi havía una exposició de quadres d´un pintor , escriptor i music francès : Michel ciry .
Cap a Quiberville sur mer , Sotteville sur Mer i Veules les Roses : Després , camí fins a Quiberville-sur-Mer , petitíssim poble de costa on hi vam dinar al passeig marítim , a un petit restaurant sense gaires pretensions , peró , econòmic , dons hi vam dinar per 22 € tot inclós , anomenat " Les Bonheurs de la Plage " .
Tots els pobles , casi sense excepcions, que vam anar passant ...s´en podría dir " pobles florits " , doncs, és increïble com per tots els racons hi han flors , sobretot Horténsies , que es pot dir que n´hi ha fins i tot als vorals de les carreteres .
Des de Quiberville sur Mer , ens vam dirigir cap a Sotteville-sur-Mer , que ens venía de pas , per anar al següent poble : " Veules les Roses " , ( mapa ) , classificat com a " village fleuri " , i com a "
plus beaux villages " , classificació de pobles i ciutats francesos que destaquen per les seves flors i la seva bellesa. Aquest és un poble on val la pena passejar-hi amb calma, doncs està ple de petits racons encantadors. El nom de Veules-les-Roses, li ve donat pel riu que el travessa , el Veules, que és un dels més petits de França, i , per la quantitat de flors que hi ha a cada racó . Dins el poble , l´oficina de turisme té uns catàlegs per anar descobrint el llocs a veure al llarg del riu , el molins d´aigua que encara hi ha , les seves cases normandes , el passeig marítim , i els penya-segats al costat del far , i per les " cressonnières " , que eren horts arran del riu dedicats al cultiu del " cresson " ( berro en castellà , créixens en català ) , molt present a la cuina local . L ´esglèsia de Saint-Martin , nomenada al 1.026 a la Carta atorgada per Richard II de Normandia a l'abadia de Fécamp, no queda res de l'edifici original . L'església va ser reconstruïda al segle XIII, i va desaparèixer una altra vegada, amb l'excepció de la torre durant la Guerra dels Cent Anys. L' actual va ser reconstruïda entre 1520 i 1612. La sagristia va ser afegida al segle XIX.
Cap a Saint Valery en Caux i Veulettes sur Mer : El següent poble que vam visitar , Saint-Valery-en-Caux , ( mapa ) també està situat entre penya-segats ; i conserva molts dels records del seu passat Normand , com la casa de " " Maison Henri lV " , construïda al 1540 per Guillaume Ladire i ocupada pels seus descendents fins al segle XIX. Actualment és l´oficina de turisme , i està situada davant del port . Seguint el mateix carrer s´arriba al "Quartier des Pénitents " , el barri antic de la ciutat i on es situa el " Cloítre des Pénitents " , als penya-segats i al far . A l´altra costat del port , trobem l´ajuntament , i , ja al passeig marítim , un " Jardin d'enfants " amb grans espais per jugar gratuïtament els nens, inclòs petites piscines . Després ens dirigim vers Veulettes sur Mer , peró , ens hi estem poca estona doncs s´assembla molt als pobles anteriors , potser l´unic diferent és que té una enorme platja i un passeig marítim de més d´un km de llarg .
Cap a l´hotel Château de Grosfy : Ens dirigim cap a l´interior de l´ Alta Normandía , on tenim l´hotel , peró , ens parem a sopar al poble de Doudeville , la capital de la indústria tèxtil del lli . Quan hi arribem ja es hora de sopar ( segons la costum francesa de sopar molt aviat ) , i després d´un ràpid passeig , ens quedem a sopar a una pizzeria " " Pizza Greg " al nº 13 del carrer Félix Faure , on per 24 € sopem dues pizzes grans una ampolla de sidra local molt bona i els cafés . I , ja molt cansats de tot el día , anem fins a l´hotel , que és un petit castell a prop del poble de Hugleville -en-caux , a uns 25 km de la ciutat de Rouen , dins la categoria de Gîtes de france .
L´hotel es diu " Château de Grosfy " ( GPS : 49º36´20´´N 01º00´04´´E ) Nosaltres havíem reservat l´habitació " La chambre De GrosFy " , i és com apareix a la seva pag. web , gran , espaiosa , d´estil antic , i tot el castell , molt petit , està en perfectes condicions. El tracte va ser molt amable i familiar ( tenen només 4 o 5 habitacions i els propietaris viuen allà mateix ) , el preu de l´habitació va ser de 53 € nit amb els dos esmorzars , i, vam reservar els dos sopars per 13 € el menú , composat d´un plat complert + postres + taula de formatges + cafés i xarrupets de Calvados que pel que vam veure era collita artesanal del propietari , igual que els enciams i amanides que eren recent collides de l´hortet que hi ha darrera el castell . A més , tenen un petit edifici anexe , on hi ha una cuina amb una sala d´estar pels clients que es vulguin cuinar ells mateixos els seus àpats .2on. dia : Dissabte 22 d´Agost .
Grosfy - Pont l´Évêque - Colleville sur Mer - Caen.
Volíem dedicar el día a veure Caen i els seus voltants ; la capital i ciutat més gran de la regió de Baixa Normandia, prefectura del departament de Calvados.
Cap a Pont l´Évêque : Des de l´hotel de Grosfy , i , per l´autopista A29 , s´arriba a la perifèria de Le Havre , on es travessa el " pont de Normandie " , pont sobre l'estuari del Sena : la seva longitud total és de 2.143 m. i el peatge per cotxes és de 5 € . Ja a l´altra riba , en primer lloc ens parem a la ciutat de Pont l'Évêque , famosa per un preuat formatge amb D.O , i situada ja en el departament de Calvados ,i dintre la comarca de " Pays d´Auge " ( mapa ) i catalogada com "Les Plus Beaux Villages de France ". Tot el centre de la ciutat és un desfilar de flors i cases normandes de tots colors . A prop el carrer principal que dona a l´oficina de turisme hi ha un aparcament gratuït , i des d`allà és un curt passeig anar a tots els llocs . El riu " Touques " , el travessa i tot el pont i els seus voltants estavem adornats de flors i verd , aixi , com els carrers i les cases . A prop hi ha l´esglèsia de " Presbytère Saint Michel " que data del segle XV , i , ja a la sortida el barri de cases antigues de fusta de "Les Tourailles". L´ajuntament es troba a l'hotel Brilly, un bell monument del segle XVIII. A l´entrada del poble per la crta D677 Route de Trouville , es troba una destileria del licor de Calvados per visitar " Père Magloire " ; la visita dura uns 45 minuts i val 2.5 € per adult més gran de 18 anys. Nosaltres no la vam visitar perquè la visita ja havía començat i esperar-nos a la següent era esperar molt . En una botiga hi vam comprar un petit formatge artesà de la ciutat , una barra de pa i una ampolla d´aigua ... ah ! i una petita ampolla de licor de Calvados ...per probar-lo...i ens ho vam menjar per dinar ( tot menys el Calvados que només el vam tastar , té molts graus i és fortíssim ).
Cap a Villers -sur-Mer : Sortim de Pont l´Évêque , i ens dirigim cap al poble de Villers -sur-Mer ,
on hi ha el meridià de Greenwich , que passa pel mig del passeig marítim, on tambè es poden veure moltes grans cases senyorials, de tots colors .Cap a Colleville-sur-Mer , Omaha Beach i el cementeri americà : Per arribar-hi des de Villers/s-Mer , cal agafar la circunvalació de la ciutat de Caen , que visitariem la tarda , i agafar la crta N13 , i desviarnos a la D 514 , fins a Colleville- sur Mer i la platja de Omaha Beach i el cementiri americà . Aquí és on va tenir lloc el 1944 el famós desembarcament de Normandia a la Segona Guerra Mundial ; Al poble es troba l´esglèsia de "Notre-Dame de l'Assomption " , dels segles XII i XIII , classificat monument històric el 1840, i , gairebé totalment destruïda en el desembarcament, pels trets dels destructors americans doncs la seva campana servia com a lloc d'observació pels soldats alemanys. La reconstrucció va durar des de 1946 fins 1951 .Davant hi ha un cartell amb una foto de la destrucció. Avui Omaha Beach és una bonica platja , i , costa de pensar que en un lloc tant pacífic ... hi pogués haver passat uns fets tant terribles , doncs al cementiri militar americà que hi ha al cim del turó , hi descansen 9387 soldats americans morts durant el desembarcament .
Cap a Caen : , Després de visitar tota la zona del desembarcament , ens vam dirigir cap a la ciutat de Caen : al departament de Calvados i capital de la regió de la Baixa Normandía. Al 1999 tenía una població de 113.987 habitants. El primer lloc a visitar va ser el castell ducal de "
Guillaume le Cónquerant " ; construit cap a l´any 1060 , ampliat cap al 1120 amb la torre i l´edifici anexe de " l'Échiquier ", i més tard , cap al 1.210 amb quatre torres circulars i dues torres rodones. Cap l´any 1346 hi ha un ferotge saqueig de la ciutat de Caen per Edward III d'Anglaterra, peró el castell és inexpugnable, encara que cau al 1417 a mans de Henri V, rei d'Anglaterra ; en els propers segles el castell passa per varis reis , setges i conquestes fins que al 1620 cau en el setge del rei Louis XIII a la ciutat i al 1793 es destrueix part de les seves torres i finalment és destruït totalment per Napoleó al 1811 , i des de llavors només es conserven alguns edificis com el de " Logis des Gouverneurs " que al 1963 s´obre al public com a Museu de Normandía ; l´antiga esglèsia de Saint-Georges, ara seu d´ exposicions . Nosaltres vam visitar el museu a l´edifici del Logis des Gouverneurs : una interessant visita de l´història de Normandia de temps passats i també dels oficis i indústries de la regió . I tot gratuït , tant l´entrada al castell com al museu .Davant del castell , hi ha l´esglèsia de " Saint-Pierre " actualment en obres a la façana . No hi ha cap catedral a Caen (doncs està ubicada a Bayeux ) , però , pels habitants de Caen l´esglèsia de Saint Pierre té aquesta funció ; construïda al segle XIII , és admirada per la seva torre gòtica de 75 metres.
Al costat del castell , hi ha una casa antiga de fusta vermella , que destaca per estar al mig d´edificis moderns , és " La Maison des Quatrans " .
Després , vam entrar al centre per la "Rue Saint-Pierre " , on al mig
s´hi troben dues velles cases normandes de fusta que daten del segle 15, encara que només la façana és de fusta antiga , per agafar seguidament la" Rue Froide ", un exemple de llarg i estret carrer medieval. El nom li vé perquè el carrer va de nord a sud per tant el vent fred bufa per tot el carrer durant l'hivern. Al principi del carrer s´hi troba l´esglèsia de St. Sauveur antiga " " NotreDame de Froide Rue", i alts edificis record de l´època de Guillaume le Cónquerant , i , llibreries, cafeteries, botigues ....i altres.Al surtir del carrer es troba el carrer de " rue St Sauveur " i al final la plaça del mateix nom on hi ha l´esglèsia de " le Vieux-Saint-Sauveur " també anomenada "Saint-Sauveur-du-Marché " , va ser fundada en el segle 7è pel bisbe de Bayeux, Sant Regnobert , actualment acull esdeveniments artístics i gastronònics. Al final del carrer i plaça de St Saveur ( antic carrer " du Pilori " ) , s´arriba a la "Place Fontette " , on hi el " Palais de Justice " , l'edifici del tribunal. Data de la segona meitat del segle 18 .
Després s´arriba a " L´ Abbaye aux Hommes " construïda per ordre de Guillem, a petició del
Papa.És aquí, a l'església de l'abadia, on un dels fèmurs de Guillem el Conqueridor està enterrat. Ell va morir a Rouen, però abans de morir, va demanar ser enterrat a Caen. Durant les guerres de religió, els protestants van obrir la tomba i van dispersar totes les seves restes , amb l'excepció d'un fèmur. L ´edifici alberga l´esglèsia de St Étienne : que data del 1077 i va ser consagrada per Guillem el Conqueridor i la seva dona, i era l´esglèsia que tenía l´abadia per celebar-hi els oficis religiosos importants . El claustre , construït també per Guillem , va tardar desenis a ser acabat; l´actual jardí es va construïr al 1960 . Des del claustre s´accedeix a l´ escala d´honor ( l´escalier d´honneur ) , amb els escalons suspesos al buit , construïts sense ciment , només s´aguanten per la forma tallada de les pedres i per la pressió que aquestes fan unes amb les altres. Davant es situa l´esglèsia de "Saint-Etienne -le-Vieux" : data del segle 12è , però va patir greus destrosses durant el bombardeig del 1944. Després vam tornar a entrar al centre per el carrer de Écuyère , per la Place Malherbe on hi ha a la cantonada una antiga farmàcia i davant la casa on va nèixer Malherbe al 1555 ( poeta ) i que enllaça amb la Rue St Pierre.
I ...amb Caen s´acaba el dia.
3er. dia : Diumenge 23 d´Agost.
Grosfy - Autretot - Fécamp - Etretat - Yport
Sortim de Grosfy direcció als penya-segats de Étretat .
Cap a Autretot : la primera parada va ser al petit poble de Autretot , catalogat com a "village fleurí" , i realment és un plaer passejar pel poble i admirar les flors a tots els racons .
Cap a Fécamp : Després ens vam aturar a fotografiar l´esglèsia i admirar les vaques a Beuzeville la Guérard , que ens venía de pas per anar a Valmont , petit poble d´uns 1000 habitants on només ens hi vam passejar una estoneta , i , després fer uns 12-15 km més fins arribar a Fécamp , situat a la costa D´Albâtre, al departament del Seine Maritime i a la comarca del Pays de Caux, a uns 40 km de la ciutat de Le Havre.
El primer que vam anar a visitar a Fécamp , va ser el Palais Bénédictine , al 110 Rue Alexandre Le Grand ( + info ) : obra neogòtica construïda per l'industrial que va comercialitzar el licor Benedictine;
El licor de Bénédictine té una curiosa història: Cap a 1510, un monjo del monestir benedictí de Fécamp, a Normandia, Bernaerdo
Vincelli, fabrica un elixir barrejant plantes regionals i espècies orientals. Bernat és venecià d'origen i per a ell, les espècies no tenen secrets. De nen, mentre jugava en els molls de la seva ciutat natal, aspirava les aromes que pujaven dels cellers al pas de les embarcacions, vingudes d'Orient, carregades de nou moscada, de gingebre, de canyella o de cardamom. Durant prop de tres segles, els monjos de Fécamp fabriquen l'elixir del germà Bernat, però la recepta desapareix durant la Revolució i és trobada per casualitat el 1863, pel Sr Alexandre Le Grand en un vell escrit ilegible que havia pertangut al monestir de Fécamp.
Le Grand intenta, amb èxit, refer i renovar el beneficiós elixir dels monjos desaparegut amb ells en el moment de la Revolució i li dóna el nom de "benedictine".Des de 1863, el licor és comercialitzat i una dècada després, el 1873, la producció ja havia arribat a les 150.000 ampolles l'any. Com a resultat d'aquest èxit, el Sr Le Grand va decidir establir la companyia Benedictine SA i pocs anys després, el 1882, compra un palau a la localitat normanda per allotjar la destilería : el palau Bénédictine , que segueix sent la seu de l'empresa i en l'actualitat, hi ha a més un museu .
Grosfy - Autretot - Fécamp - Etretat - Yport
Sortim de Grosfy direcció als penya-segats de Étretat .
Cap a Autretot : la primera parada va ser al petit poble de Autretot , catalogat com a "village fleurí" , i realment és un plaer passejar pel poble i admirar les flors a tots els racons .Cap a Fécamp : Després ens vam aturar a fotografiar l´esglèsia i admirar les vaques a Beuzeville la Guérard , que ens venía de pas per anar a Valmont , petit poble d´uns 1000 habitants on només ens hi vam passejar una estoneta , i , després fer uns 12-15 km més fins arribar a Fécamp , situat a la costa D´Albâtre, al departament del Seine Maritime i a la comarca del Pays de Caux, a uns 40 km de la ciutat de Le Havre.
El primer que vam anar a visitar a Fécamp , va ser el Palais Bénédictine , al 110 Rue Alexandre Le Grand ( + info ) : obra neogòtica construïda per l'industrial que va comercialitzar el licor Benedictine;El licor de Bénédictine té una curiosa història: Cap a 1510, un monjo del monestir benedictí de Fécamp, a Normandia, Bernaerdo
Vincelli, fabrica un elixir barrejant plantes regionals i espècies orientals. Bernat és venecià d'origen i per a ell, les espècies no tenen secrets. De nen, mentre jugava en els molls de la seva ciutat natal, aspirava les aromes que pujaven dels cellers al pas de les embarcacions, vingudes d'Orient, carregades de nou moscada, de gingebre, de canyella o de cardamom. Durant prop de tres segles, els monjos de Fécamp fabriquen l'elixir del germà Bernat, però la recepta desapareix durant la Revolució i és trobada per casualitat el 1863, pel Sr Alexandre Le Grand en un vell escrit ilegible que havia pertangut al monestir de Fécamp.Le Grand intenta, amb èxit, refer i renovar el beneficiós elixir dels monjos desaparegut amb ells en el moment de la Revolució i li dóna el nom de "benedictine".Des de 1863, el licor és comercialitzat i una dècada després, el 1873, la producció ja havia arribat a les 150.000 ampolles l'any. Com a resultat d'aquest èxit, el Sr Le Grand va decidir establir la companyia Benedictine SA i pocs anys després, el 1882, compra un palau a la localitat normanda per allotjar la destilería : el palau Bénédictine , que segueix sent la seu de l'empresa i en l'actualitat, hi ha a més un museu .
Cap a Etretat : Després de la visita al museu, vàrem passejar pel port i per els turons que envolten la ciutat de Fécamp, amb unes vistes meravelloses als penya-segats. Va ser en un 
d´aquest turons, que ens vam trobar una parella de francesos que ens va aconsellar anar a dinar al poble veí de Etretat a un restaurant situat en un turó i amb vistes a la ciutat , al mar i als 
penya-segats : el Dormy House Hotel Restaurant ; i realment un lloc fabulós , per 66 € ( 33 € cada menú amb vi de celler , cafés i aperitiu ), vam dinar en un lloc excepcional i amb un menjar de primera .
d´aquest turons, que ens vam trobar una parella de francesos que ens va aconsellar anar a dinar al poble veí de Etretat a un restaurant situat en un turó i amb vistes a la ciutat , al mar i als 
penya-segats : el Dormy House Hotel Restaurant ; i realment un lloc fabulós , per 66 € ( 33 € cada menú amb vi de celler , cafés i aperitiu ), vam dinar en un lloc excepcional i amb un menjar de primera . Després i per un caminet des del restaurant ens vam anar a veure els penya-segats d´Aval , la punta de roca anomenada L´Aiguille , els penya-segats i platja de La Valleuse de Jambourg i els penya-segat en forma d´arc anomenat La Manneporte , i més tard ..... un bany a la platja ...i després pujada fins als penya-segats d´Amont , on hi ha a més la capella "Notre Dame de la 
Garde " : construïda al 1856 i destruïda per la guerra al 1942 , i recostruïda al 1950 . Allà mateix hi ha una torre " le Monument Nungesser et Coli " : construïda el 1963 (60 ° d'inclinació i 24 m d'alçada en l'eix) , en honor de Nungesser i Coli, els primers aviadors que van intentar al 1927 a creuar l'Atlàntic Nord a bord d´una avioneta .
Garde " : construïda al 1856 i destruïda per la guerra al 1942 , i recostruïda al 1950 . Allà mateix hi ha una torre " le Monument Nungesser et Coli " : construïda el 1963 (60 ° d'inclinació i 24 m d'alçada en l'eix) , en honor de Nungesser i Coli, els primers aviadors que van intentar al 1927 a creuar l'Atlàntic Nord a bord d´una avioneta .Cap a Yport : A pocs kms de la costa de Etretat , hi ha el poble petit de Yport , també situat entre penya-segats . Una volteta i ... cap a l´hotel a descansar.
4art. dia : Dilluns 25 d´Agost.
Grosfy - bacs de Duclair i Jumièges - Bouille - Rouen - Beauvais
Grosfy - bacs de Duclair i Jumièges - Bouille - Rouen - Beauvais
Cap als bacs : Vam sortir de Grosfy en direcció a la zona dels " bacs " del riu Seine ( Sena ) . Els " bacs " són petits transbordadors que travessen gratuïtament cotxes i transport d´una riba a l´altra del Seine . Vam anar a veure els que estan dins de la zona protegida del "Le Parc des Boucles de la Seine Normande " , a prop de Rouen .La primera parada des del hotel , va ser en un petitíssim poble " Bouville " , per admirar les 
seves flors i la seva església, que encara que n´havíem vistes moltes totes tenen alguna cosa que les fa diferents ; aquesta data del segle 12è i té unes curioses campanes situades a l´exterior de la punta del campanar.Seguidament , camí cap a la zona protegida del parc des Boucles de la Seine Normanda ; vist al mapa és l´àrea prop de la ciutat de Rouen on el riu Seine fa una sèrie de " bucles " i per no fer molts km per anar d´un lloc a l´altre i per no tenir -suposem - ponts a cada poble , tenen un serveis de " bacs " o petits embarcadors .Vam entrar per un dels pocs ponts , el " pont de Brotonne " , a prop del poble de Caudebec-en-Caux , i per una petita crta trobem el poble de "Heurteauville " , on agafem el primer bac , per travessar el riu i anar a l´altre riba, per desp
rés visitar Jumièges : situat a la riba dreta del Sena, entre Le Havre i Rouen, en una corba del riu. La ciutat és part del Parc Natural Regional dels bucles del Sena-Normand. A veure-hi , la " L'abbaye Saint-Pierre " , ( + info )un lloc on només es conserven les ruïnes exteriors , i que no vam visitar doncs en aquell moment plovía bastant . L´entrada no és pas barata , uns 6 € cada adult. El poblet és bastant bonic, i quan va deixar de ploure ens hi vam passejar una estoneta ;
seves flors i la seva església, que encara que n´havíem vistes moltes totes tenen alguna cosa que les fa diferents ; aquesta data del segle 12è i té unes curioses campanes situades a l´exterior de la punta del campanar.Seguidament , camí cap a la zona protegida del parc des Boucles de la Seine Normanda ; vist al mapa és l´àrea prop de la ciutat de Rouen on el riu Seine fa una sèrie de " bucles " i per no fer molts km per anar d´un lloc a l´altre i per no tenir -suposem - ponts a cada poble , tenen un serveis de " bacs " o petits embarcadors .Vam entrar per un dels pocs ponts , el " pont de Brotonne " , a prop del poble de Caudebec-en-Caux , i per una petita crta trobem el poble de "Heurteauville " , on agafem el primer bac , per travessar el riu i anar a l´altre riba, per desp
rés visitar Jumièges : situat a la riba dreta del Sena, entre Le Havre i Rouen, en una corba del riu. La ciutat és part del Parc Natural Regional dels bucles del Sena-Normand. A veure-hi , la " L'abbaye Saint-Pierre " , ( + info )un lloc on només es conserven les ruïnes exteriors , i que no vam visitar doncs en aquell moment plovía bastant . L´entrada no és pas barata , uns 6 € cada adult. El poblet és bastant bonic, i quan va deixar de ploure ens hi vam passejar una estoneta ; Vam seguir camí fins a u
n petit i bonic poble : " La Bouille " : poble amb molt d´encant i amb els carrers perfectaments adornats amb flors i les façanes de les cases ben conservades . A veure-hi : al carrer de "Docteur Magalon " una "Maison de Louis XI " del XIVè segle , aomenada així perquè el juny de 1467, el rei Lluís XI, va anar a La Bouille per trobar-se amb el duc de Warwick, l'ambaixador d'Anglaterra. També val la pena veure a la " Place Saint Michel " un edifici que fa cantonada i que data del segle XV, i amb una estàtua de l´ arcàngel "Saint Michel " a la seva cantonada . També és un plaer passejar pels seus carrers, amb cases plenes de flors i moltes amb la fusta característica i d´altres amb la pedra blanca calcàrea de Rouen . L´ edifici de l´ajuntament també és molt bonic , data del 1933 i té un rellotge a quatre cares.L´esglèsia de Sainte Madeleine que data 1423 i té uns bonics vitralls a dins alguns originals del segle XVI . Deixem el poble , travessant el riu amb el " bac , passage d´eau de Sahurs - La Bouille ", i arribem a l´altre riba on hi ha el poble de Sahurs , i enfilem camí per la crta D67 fins al poble de St Martin de Boscherville , on hi ha una abadía normanda "Saint Georges de Boscherville " : classificada com a " monument historique des de 1840 " l´abadia es construí els segles 12 i 13 , sobre les ruïnes d´una antiga esglèsia pagana , doncs excavacions arqueològiques realitzades el 1981 han revelat una " fanum gala "de finals del segle primer abans de Crist. , i una capella funeraria del segle setè. Ens vam quedar a dinar al mateix poble , a un restaurant petit a peu de carretera anomenat " la Roumardière " al carrer 73 Route de Duclair.
n petit i bonic poble : " La Bouille " : poble amb molt d´encant i amb els carrers perfectaments adornats amb flors i les façanes de les cases ben conservades . A veure-hi : al carrer de "Docteur Magalon " una "Maison de Louis XI " del XIVè segle , aomenada així perquè el juny de 1467, el rei Lluís XI, va anar a La Bouille per trobar-se amb el duc de Warwick, l'ambaixador d'Anglaterra. També val la pena veure a la " Place Saint Michel " un edifici que fa cantonada i que data del segle XV, i amb una estàtua de l´ arcàngel "Saint Michel " a la seva cantonada . També és un plaer passejar pels seus carrers, amb cases plenes de flors i moltes amb la fusta característica i d´altres amb la pedra blanca calcàrea de Rouen . L´ edifici de l´ajuntament també és molt bonic , data del 1933 i té un rellotge a quatre cares.L´esglèsia de Sainte Madeleine que data 1423 i té uns bonics vitralls a dins alguns originals del segle XVI . Deixem el poble , travessant el riu amb el " bac , passage d´eau de Sahurs - La Bouille ", i arribem a l´altre riba on hi ha el poble de Sahurs , i enfilem camí per la crta D67 fins al poble de St Martin de Boscherville , on hi ha una abadía normanda "Saint Georges de Boscherville " : classificada com a " monument historique des de 1840 " l´abadia es construí els segles 12 i 13 , sobre les ruïnes d´una antiga esglèsia pagana , doncs excavacions arqueològiques realitzades el 1981 han revelat una " fanum gala "de finals del segle primer abans de Crist. , i una capella funeraria del segle setè. Ens vam quedar a dinar al mateix poble , a un restaurant petit a peu de carretera anomenat " la Roumardière " al carrer 73 Route de Duclair. Cap a Rouen : I després camí a Rouen : a la "Haute-Normandie " i al departament del " Seine
Maritime " , Victor Hugo la va batejar com la ciutat dels cent campanars , molts ja no existeixen , doncs la guerra va ser molt dura a Rouen; la travessen el riu Sena i 3 dels deus afluents : l´Aubette, el Robec i el Cailly. Com tota gran ciutat hi han moltes coses a veure , però nosaltres disposavem de només unes hores , i , per començar vam anar fins al carrer més comercial : ( info ) la " rue du Gros Horloge " , on a més de ser la més animada , hi ha el " Gros Horloge " edifici constituït d'un campanar, d'un pavelló, d'una volta renaixentista i d'una font clàssica , i que va ser el primer monument construït per a rebre les primeres campanes de la ciutat ; el mecanisme del rellotge segueix sent el més antic d'Europa. A prop , a la " Place M. Foch" hi ha l´edifici del antic " Parlament du Normandie " ; actualment és el Palau de Justícia. Després anem a la " place du Vieux Marché " ; en aquesta plaça en la guerra dels cent anys, Joana d'Arc va ser cremada viva el 30 de maig de 1431, i , al mig de la plaça hi ha una creu erigida en el lloc mateix de la foguera.També
al mig hi ha l´esglèsia de " Joana d´Arc " : L'església està coronada per una alta teulada de pissarra, que semblen escames de peix i a dins sembla un vaixell , però amb uns enormes vitralls del segle XVI , que provenen d´una antiga esglèsia -la de Saint-Vincent - destruïda durant la guerra. L any 1920, Joana d'Arc va ser canonitzada per l'Església catòlica i declarada heroïna nacional pel Parlament francès. Tornant pel carrer del Gros Horloge , s´arriba fins a la catedral de Notre Dame , del segle 12 , i edificada sobre una antiga esglèsia de la que es conserva la cripta.
Maritime " , Victor Hugo la va batejar com la ciutat dels cent campanars , molts ja no existeixen , doncs la guerra va ser molt dura a Rouen; la travessen el riu Sena i 3 dels deus afluents : l´Aubette, el Robec i el Cailly. Com tota gran ciutat hi han moltes coses a veure , però nosaltres disposavem de només unes hores , i , per començar vam anar fins al carrer més comercial : ( info ) la " rue du Gros Horloge " , on a més de ser la més animada , hi ha el " Gros Horloge " edifici constituït d'un campanar, d'un pavelló, d'una volta renaixentista i d'una font clàssica , i que va ser el primer monument construït per a rebre les primeres campanes de la ciutat ; el mecanisme del rellotge segueix sent el més antic d'Europa. A prop , a la " Place M. Foch" hi ha l´edifici del antic " Parlament du Normandie " ; actualment és el Palau de Justícia. Després anem a la " place du Vieux Marché " ; en aquesta plaça en la guerra dels cent anys, Joana d'Arc va ser cremada viva el 30 de maig de 1431, i , al mig de la plaça hi ha una creu erigida en el lloc mateix de la foguera.També
al mig hi ha l´esglèsia de " Joana d´Arc " : L'església està coronada per una alta teulada de pissarra, que semblen escames de peix i a dins sembla un vaixell , però amb uns enormes vitralls del segle XVI , que provenen d´una antiga esglèsia -la de Saint-Vincent - destruïda durant la guerra. L any 1920, Joana d'Arc va ser canonitzada per l'Església catòlica i declarada heroïna nacional pel Parlament francès. Tornant pel carrer del Gros Horloge , s´arriba fins a la catedral de Notre Dame , del segle 12 , i edificada sobre una antiga esglèsia de la que es conserva la cripta. Cap a Beauvais : I , sense poguer dedicar-hi més temps de visita , vam marxar de Rouen , per anar fins a la ciutat de Beauvais , on hi ha l´ aeroport a uns 6 km , des d´on tornavem a casa . Beauvais pertany a la regió de La Picardie, i al departament de Oise . Nosaltres només disposavem d´un parell d´hores per la visita , i després de posar gasolina al cotxe de lloguer i sopar.... apenes ens va quedar temps per veure poca cosa més que part dels carrers més céntrics
i la seva catedral de Saint 
Pierre per fora.
Pierre per fora. I per acabar un resum de tot amb menys de deu minuts.
