ICELAND 2009. Part 1 . El sud.

El nostre viatge a Islàndia.
Del 26 de Juny al 10 Juliol de 2009.

Les nostres fotos del Sud aquí.


aquí hi ha explicacions del país -també en espanyol, i un pdf de promoció turística del Sud . I la revista National Geographic en descriu perfectament el lloc .

Allotjaments i transport :
Teníem reservat un car-package amb la companyia d´albergs d´Islàndia : Hostels Iceland ( alberg = Farfuglar en Islandès ).
El nostre " pack" inclou el lloguer del cotxe -cat. B - per 14 dies , i, estada en diferents albergs al llarg de la ruta que volíem fer. En el nostre cas n´em llogat només per 6 nits .La resta d´allotjaments els hem llogat a particulars o guesthouses per que en alguns llocs que volíem anar no vàrem trobar cap alberg, o, alguns ja estaven plens ( llogats des del Febrer!!).

Navegació , GPS i carreteres :
Nosaltres després de molt buscar, no hem trobat mapes per instal lar en el nostre navegador "Tomtom" (tampoc per Garmin). Però, per a qui li interessi hem trobat un programa per a instal lar a la PDA, el "tuner 5.4", que és un sistema de posicionament semblant als navegadors per a trekking, on et diu el punt on et trobes i assenyala cap al que vols anar. Nosaltres hem buscat amb paciència els punts GPS més importants i al llarg del bloc de viatge d´Islàndia els apuntarem per si a algú li interessen. La majoria els hem trobat en " Já .is " .
Carreteres : Hi ha una pag. web on tenen l´estat actualitzat a diari de les carreteres " Vegagerdin.is " . I és important !! si es vol anar per les arees de l´interior !. L´estat de les carreteres no concorda gens amb la seva categoría ofícial, doncs dins la mateixa categoría ens vam trobar carreteres perfectes i asfaltades i altres autèntiques pistes per a cabres. Però, és questiò d´anar moooltt!! a poc a poc en els llocs dolents i paciència .

La nostra ruta d´ allotjaments i ruta :

1-. a Laugarvatn alberg per 2 nits. " Laugarvatn hostel " . Petit , bàsic, però nosaltres el vàrem tobar net i amb poca gent.Situat a la crta. 37 que travessa el poble, i amb vistes al llac. GPS: 64º 13´05´´ N 20º 43´59ºº O.

2-. a Skogar alberg per 1 nit . " Skogar hostel " (GPS: 63º 31´12´´N 19º 30´ 33´´O ) . També petit, però , ben situat , molt a prop de la crta 1 i del poble . Amb un inmens camp de gespa per jugar la mainada a davant.

3-. a Hvoll alberg per 1 nit. " Hvoll hostel "
( GPS: 63º 54´38´´N 17º 40´57´´O ) . Un bonic alberg vorejat per gespa, , i camps plens d´animals .Amb un menjador ample i vàries cuines ben equipades .
4-. a Vagnsstadir alberg per 1 nit. " Vagnsstadir hostel " GPS: 64º 11´05´´N 15º 48´35´´O . També situat entre camps i gespa , amb un menjador de vidre i cuina petita però equipada , una zona de descans i molt lloc per jugar els nens .
5-. a Egilsstadir cottage ( cabana ) per 1 nit. " Randaberg " . GPS : 65º 16´35´´ N 14º 22´10´´O . Teníem llogades unes cabanetes petitíssimes de fusta , suficients per 4 i una nit , amb dret a la cuina i sales de la casa principal que és de tipus dormir i esmorçar amb habitacions més luxosos . Però amb el minúscul preu de 6000 isk, teníem les cabanes petites però els serveis grans ( cuina equipada i gran i menjador i sales per descans i veure tele ).
6-. a prop park Ásbyrgi guesthouse per 1 nit . " keldunes " . GPS : 66º 04´36´´N 16º 40´50´´O . Teníem llogada una casa de fusta . Els propietaris són els amos de la granja , i tenen altres allotjaments. Hi havía un Hot-pot ( jacuzzi ) calent a disposició dels clients i va ser perfecte després d´un dia dur.
7. a prop del llac Myvatn guesthouse per 2 nits . " Hagi 1 " .GPS: 65º o5´17´´N 17º 23´04´´O . Tota una casa per nosaltres !!. Enorme i ben equipada . Una passada !!!. Situada sobre un toronet , amb un riu i prats verds...semblava " la casa de la pradera ". Hi vàrem estar magníficament bé .
8-. a Akureyri guesthouse per 1 nit. " Solgardar " . GPS: 65º 40´59´18º 05´33. Una habitació espaiosa , ..però una cuina minuscula per uns 12 clients con hi havía, sense apenes espai per fer ni guardar res, però, com que només ens hi vam quedar una nit i vam sopar una pizza feta al forn ... , ja en vàrem fer prou. I al matí... ens vàrem llevar aviat per disposar de la cuina i lavabo ( només un i petit ) i poguer marxar aviat.
9-. a Grundarfjördur alberg per 1 nit . " Grundarfjördur hostel ". GPS: 64º 55´21´´ N 23º 15´29´´O . Un hostel bonic, petit , en un poble deliciós... però , amb un sevei deplorable ( rebuda gens amable per no dir grollera ) , cuina pèssimament equipada i servei de bogadería car i dolent ( 300 Isk per servei de rentadora que només deixen que omplis 1/4 part , i sense sabó practicament i quan ja la tens feta...avisen que la secadora no funciona i que tens que estendre la roba , al vespre i amb núvols . Però , com que el poble i era preciòs.. ho va compensar .
10: a Kopavogur guesthouse per 1 nit . " BB44 " . GPS: 64º 06´40´´N 21º 55´28´´ O . Situat al poble veí de la capital. Un lloc molt maco. Teníem una casa de fusta en el jardi de la Guesthouse , amb la cuina i banys a la casa principal , i amb sevei de jacuzzi pels clients . Amb vàries cuines i un petit menjador de vidre devant la nostra casa. Hi vàrem estar molt bé .
EL SUD:

En general, és la part més verda de l´illa, on hi ha més catarates , valls i aigua .
1.er dia : 26 de Juny: Girona- Keflavik - Laugarvatn.


-. Sortida prevista de Barcelona amb Iceland Express a les 13.30 hora d´aquí . Endarreriement de dues hores , i, sortida real a 15.15 hores.

-. Arribada prevista a l´aeroport de Keflavik (Keflavíkurflugvöllur ) a les 15.30 hora local , 17.30 hora nostra, ( 2 hores menys que Espanya ), per tant 4 hores de vol . Arribada real 17.15 hora local, 19.15 hora nostra. GPS aeroport: 64º 00´10´´N 22º 37´41´´O . Codi aeroportuari : KEF.L'Aeroport de Keflavík és l'aeroport internacional d'Islàndia, el qual es troba a 40 quilòmetres al sud-oest de la capital Reykjavik. L'aeroport va ser construït per els nord-americans durant la Segona Guerra Mundial. Durant molt temps va ser una base molt important de l'OTAN, però amb la culminació de la Guerra Freda, els nord-americans van retirar la major part de les seves tropes. Aquest aeroport processa dos milions de passatgers internacionals per any. L'altre aeroport el de Reykjavik, més proper a la capital, és únicament per a vols nacionals.Després de 4 hores d ´avió i dues d´endarreriment , per fí estem a Islándia. Anem al taulell de recepció de la companyia de lloguer de cotxes , que hem reservat a través de la companyia d´albergs d´Islàndia " Hostels.is ": ens donen un Honda Jazz de la companyia National Car .
Agafem la crta. 41 "Reykjanesbraut " des de l´aparcament dels cotxes de lloguer , i primer de tot a compar menjar i provisions al " Bónus " , els supermercats més barats que hi ha ( i amb diferència !!! ) . Aquest en concret està situat a la mateixa crta 41 va de Keflavik a Reykjavik( 63º58´20´´N 22º 32´37´´O ) . Els preus ? : una mica ,més cars que aquí , però , no pas massa. Aixó sí, s´ha de triar bé el que es compra sobre sobretot el tema " carn " perqué nosaltres només la vàrem trobar macerada i salada ( i no ens va agradar gens), i, amb Islandès no saps qué menges .Així que compravem lo "segur" pasta, arrós, ous, llet formatges, salmó fumat ( més barat que aquí ) , frankfurts , pa....
La crta 41 et porta a la capital, però , nosaltres anavem a la zona del llac Laugarvatn, per tant, una vegada a l´area de Reykjavik , ens vàrem dicidir anar-hi des de la ruta del Nord, crta 1 a Mosfellsbaer ( 17 km al Nord de Reykjavik ), i, després trencant a la dreta per agafar la crta. 36 que porta a parc Þingvellir , seguir per la crta 365 fins al llac Laugarvatn, on teníem el primer alberg reservat dues nits.

2.on dia: 27 de Juny : Laugarvatn - Thingvellir -Kerid -Laugarvatn.

El llac de Laugarvatn està situat a la vall de Haukadalur , on hi el " Gullni hringurinn " , o, "cercle d´or " a visitar a la part Sud-Oest de l´illa : El parc Thinvellir , el Geysir , la catarata Gullfoss , i tota l´area de la vall de Haudakalur ( mapa ). Està situat en una àrea geotèrmica , i per tant hi ha aigues termals calentes que escalfan les ribes del llac i s´hi pot banyar amb aigua calenteta, i, sota la sorra l´aigua està a uns 100º, com es nota en les zones on l´aigua surt directe de dins, que surt bullint . Hi tenim una anécdota : passejant per les vores del llac, un islandès trèia una olla tapada de sota la sorra, i, la sorpresa va ser que en trèia ... un pa !!!, cuit a sota la sorra dins una olla con si fós un forn . Quina angoixa fèia pensar que un caminava sota aigua bullint a mig metre !!!.
Cap al Þingvellir : Vam sortir a les 9.30 h. de l´alberg amb uns 12º i núvols , cap al Parc Þingvellir, a uns 25 km , primer per la crta 365 ( pista sense asfaltar, però apta per tots el cotxes) , i després per la 36 fins a l´entrada al parc on hi ha punt de info. i botiga-cafeteria, amb maquetes i fotos aerees de la zona, dons a peu de terra és difícil fer-se una idea de l´amplitut del parc .
El Þingvellir ( siginifica " lloc de l´assemblea " ) ,és una gran vall parc natural declarat patrimoni de la Unesco al 1972 , símbol de la independéncia de Islàndia, ja que inclou l´area del Alping ( parlament ), on ja l´any 930 es reuníen per discutir problemes del païs i dictar lleis. En el lloc ara hi ha una bandera en una roca ( Lögberg ) com a recordatori .
La crta 361 que va al parc es divideix en dues parts :
1-. l´area de la falla de Almannagjá , la zona Drekkingarhulur ( gorgue on tiraven les dones infidels , lladres..., amb la justicia de estar lligats i a dins un sac, si flotaven i vivíem eren bruixes o bruixots i, els mataven igual, i, si s´enfosaven eren culpables i moríen) , i la catarata de Oxarfoss .
Almanngja forma part d´una gran falla que divideix Europa d´Amèrica , amb gran activitat sísmica ( el darrer a l´area va ser l´any 2000 i encara que el centre estava a una 60 km del parc, va remoure pedres i aigua amb força ) . I el darrer volcà que va explosionar va ser l´any 1789. La falla té 7 kms. de llarg, i, separa les dues parts milímetre a milimetre, raó per la que acabarà separant la illa en dues meitats en uns quants segles.
2-. l´altre area és l´esglèsia Þingvallakirkja , el Peningagja/Nikulasargja Gorge ( per tirar monedes de la sort ), i rutes per passejar pel llac pingvallavatn ( de 83km2 i més de 100m. de profunditat.
Cap al Kerið : ( GPS. 64º 02´31´´N 20º 53´17´´O ).Volcà amb un llac molt bonic al cràter, amb les parets circulars de colors granatosos i l´aigua blava al fons . Per anar-hi des del Þingvellir , cal agafar direcció sud la crta. 36, i avans del poble de Selfoss, trencar a la crta 35 direcció nord, i està situat a peu de carretera. Hi vàrem arribar cap a la 1h , i estavem a uns 19 º i amb calor i sol , a diferència de tot el matí que estavem a uns 12º amb núvols i fred. Islàndia es ideal per apendre a posar i treure roba dons s´ha de fer un munt de vegades, ja que es passa de la calor al fred i del sol a la pluja en poca estona.
A Selfoss hi vàrem entrar a comprar el cartutx de gas pel fogonet, que vàrem trobar a bon preu a les benzineres "Olís " , les més barates , dons la benzina estava casi al mateix preu que aquí, en canvi, altres com la " N1 " estava molt més cara. Per aixó , sempre repostavem a les Olís .
Cap al Geysir : (64º 18´50´´N 20º 18´07´´O ).Des del volcà Kerið , per anar-hi , cal seguir la crta 35 . Un Geysir és una font termal que explota sobtadament expulsant aigua calenta i vapor .Quan arribes hi ha la zona de parking amb gasolinera, restaurant , hotel, piscina, botiga, lloguer de cavalls .... Veure el Geysir és un espectacle únic . Ens hi vàrem encantar una bona horeta avans de continuar la ruta d´uns 6 km. per la mateixa carretera fins a la catarata de Gullfoss , una altra meravella que vàrem veure en una estona que fèia sol i calor i amb l´arc de Sant Martí inclós . Una caiguda d´aigua de 70m altitud, i es diu que l´estiu porta 140 m3 / s. d´aigua.
Tornada cap l´alberg , sopar i descans .


3er.dia: 28 de Juny: Laugarvatn - Skógar.
Marxem a les 9.30 i avui fa sol i uns 19º, però, pel camí ens trobem als pocs minuts que em baixat a 15º i plovineja, i, als pocs minuts tornem a trobar sol, i després boira....impossible predir el temps que farà al recòrrer uns quants quilòmetres.
Crta 32 . riu Thjórsà : La nostra intenció era fer un troç de la crta 32 , agafant la crta 30 des de Selfoss i després enllaçar amb la 32 , per veure un troç del riu Thjórsà que és el més llarg de Islàndia ( uns 230 km des del interior de la illa fins a la desembocadura entre Selfoss i Hella ).
Té un color fosc ja que prové de zones de lava . I arribar-nos fins a l´area de Stóri Nupur .
També dins la crta 32 , a prop de Arnes direcció a la vall de Þjórsárdalur hi ha també " Þjóðveldisbærinn " un altre conjunt de granjes molt antigues ara museu . Al final ens vam dicidir per no fer la ruta per manca de temps.
Cap a Oddi : Agafem la ruta cap a Selfoss, per després agafar la crta 1, fins al trencant amb la crta 266 d´uns 4 km i asfaltada que porta a l´esglèsia de oddi . En el mateix lloc existeix una esglèsia des d´avans del segle 11, i l´actual , reconstruïda , data de 1924 .
Cap a Keldum : Situat entre Hella i Hvolsvöllur , a la crta 264 , és un conjunt de granjes antigües de qui ja s´en parlava en antics escrits de sagues . No hi vàrem anar perquè la crta és una pista en molt mal estat , i , no teniem temps per anar-hi poc a poc amb un petit cotxe. Cal anar amb compte amb el trencant ja que no posa el nº de crta , sinó que cal agafar la pista de terra amb el cartell de "Eystri-Rangá " .
Cap a Seljalandsfoss : (63º 36´57´´N 19º 59´38´´ O ) . Catarata espectacular entre Hvolsvöllur i Skógar . Cal deixar la crta 1 per trencar a la crta 249 , que porta a l´interior , a Þórsmörk ,
i a pocs metes de la crta es troba el parking. Té uns 60m. altitud , i , el més curiós és que es pot caminar per darrera la catarata . També havíem pensat arribarnos fins a una altre catarata situada a uns 800 metres i que es vèia espectacular entre roques ( calía botes d´aigua per que s´ha de travessar el riu ) , la de Gljufrafoss , (63º 37´19´´N 19º 59´23´´O )que apareixia entre les guies que hi havía en un alberg, però , la plujeta i el fred ens va dicidir no anar-hi . Des de la catarata de Seljalandsfoss hi han camíns per fer-hi passejades .
Cap a Skógar : poble minúscul al costat de la crta. 1, i, amb una altra impressionant catarata que es veu des de la crta, i un museu "Skógasafn ". Nosaltres hi teníem l´alberg per dormir que està situat a prop de la catarata. Aquésta és espectacular, però , potser , lo més interessant és pujar els ..¿ centenars ? d´esglaons que hi ha al costat per passejar per les muntanyes de darrera, i veure l´aigua avans de la caiguda. Ens hi varem passejar una bona 1.5 hora ja que a aquella hora ( les 7.30 h.) , no fèia fred ( 16 º ) , ni vent , ni núvols... com havía fet bóna part del día.


4 art. dia : 29 de Juny : Skógar - Vik- Hvoll.
Sortim del alberg a les 9h. matí , amb Sol , i calor - 19 º - , i anem fins a l´area de Vik. Des de la crta 1 es veuen les llengües del glaciar Mýrdalsjökull , I , ens dicidim per agafar el trencant a la crta 221 -pista de terra d´uns 4 km - que porta a una de les llengues per veure el glaciar de prop - el Solheimajokull - . Toquem neu, i fred , ja que ara fa un vent fort i fred que ve del glaciar. I , tenim el caprici de fer-nos un Whisky ( que portavem ) amb gel del glaciar , i,... ¿ escalfar-nos ? .
Cap a Vik : Avans d´arribar al poble , ja agafem el trencant de la crta - pista dolenta - 218 , que porta a Dyrholey , i al far de Vik , i als penya-segats , i als puffins . Una de-lí-cia de lloc !!. Això si, mooolt de vent !.. Hi han uns cotxes anfibis que et porten per la costa , a veure-ho tot des del mar; nosaltres no hi vàrem anar , ja que preferíem passejar pel nostre compte. Per anar al far i penya-segats cal agafar la pista de la dreta quan aquesta es bifurca , doncs la que continua recta va a les platges de sorra negre , platja de Reynisfjara . Al far , i seguint els penya segats fins a l´arc que formen , cal seguir i mirar si és possible veure´hi els puffins. Nosaltres vam tenir sort i ni havíen uns quants .
Vam dinar de picnic a la platja de Dyeholaey , platja de Reynisfjara , a la qual s'hi arriba des de la pista 218 que porta al far.
Després vam enfilar altre cop fins a la crta 1, i fins el trencant amb crta 215 , que porta a Reynishverfi , platja i poblet. Al parking s´hi troben uns wc , i un petitíssim café . Com fèia sol i bon temps ens hi vam estar una bona estona. Tota la vall que voreja Vik és verda i molt bonica, i s´hi vèien granjes amb tot d´animals , i tractors als camps., molts dedicats a la cria i venta de cavalls , com les de Norður-Hvammur .
El poble apareix després d´un turò , petit , i curiosament ,....ennuvolat i amb fred ( fèia 15 minuts paravem sol i calor a l´altre costat de la muntanya ) , hi vam posar gasolina i comprar en el super i ruta cap al Est. Em vist uns catàlegs d´un lloc , Þakgil ( thakgil ), que jo ja havía vist a internet, que deu ser molt interessant , " un magnífic lloc secret " dèia el catàleg , amb paisatge de valls i coves . Per anar-hi cal agafar la crta 214 , en el trencant de Höfðabrekka , però tot no ho podíem fer i no ens donava temps si volíem arribar a una hora raonable al alberg, i els nens estaven ja esgotats.
Cap a Hvoll : Hvoll , no és un poble, és un alberg amb quatre casetes situat a uns 100 km de Vik , així dons encara ens calía fer unes bones estones de cotxe .Després del poble de vik el paisatge es torna ... estrany, amb llargs quilòmetres de roques de lava i desert , primer es troba una area més desèrtica de sorra fosca anomenada Myrdalsssandur ( sorra del glaciar Myrdals ) i després el Eldhraun : que és enorme (565 quilòmetres quadrats) i només hi ha molsa damunt la lava allà on l'ull pot veure. Per aquesta zona hi ha un dels trencants a la crta 208 , que porta a Landmannalaugar : una esplèndia zona d´interior que un bon troç es pot fer amb cotxe normal. Continuant camí el paisatge varía de desert absolut a petites zones de verd intens , plegades de flors però sense pobles ni gent en kms i kms ......, i, per la mateixa crta 208 (que es converteix en F-208 ), també s´arriba a Eldgjà , una esquerda volcànica de 32 quilòmetres de longitud, on es troba la cascada Ófaerufoss, que salta sota un pont natural de basalt ara destruït.
Finalment, s´arriba a l´ àera d´ un poble tant fàcil de pronunciar com : Kirkjubæjarklaustur , on ens hi vàrem fer una petita parada per descansar i veure una altra catarata , la de Systrafoss , que prové del llac Systravatn , i, una casa amb taulat de molsa al costat , el riu que l´atravessa i finalment fer els darrers kms fins arribar a l´alberg.
Per aquí , uns km avans del poble , es pot agafar un trencant a la crta F-206 ( 4 * 4 ), i endinsar-nos en una sèrie de canyons i congostos anomenats ( fàcil el nom també ) : Fjadrargljufur , però , es necessita temps per fer-lo amb calma ( la crta és en un bon troç de terra ), i a més en aquells moments estava molt ennuvolat i semblava que plouría , cosa que no va fer, i , ho vam deixar estar . Al final de la crta F-206 , s´hi troba el volcà Laki i la seva àrea ,( que va patir una sèrie de deu erupcions entre juny de 1783 i febrer de 1784, que van produir canvis notables en la circulació de les corrents d'aire a l'Hemisferi Nord. Això va alterar el règim de temperatures i precipitacions a gran part d'Europa. Es creu que les substàncies tòxiques expulsades a l'atmosfera van poder causar un increment de la mortalitat a Anglaterra, que es va produir en la mateixa època. En la pròpia Islàndia van morir 10.000 persones ) foto .
A uns pocs kms del poble de Kirkjubæjarklaustur, ens trobem una altra catarata , el Foss á Siðu , i, com es veu des de la crta, ens hi vàrem desviar els pocs metres . Totes les catarates són diferents una de l´altra i per això ens hi paravem a tantes. I finalment a l´alberg , que s´hi arriba deixant la crta 1, i agafant una pista d´uns 4 km -bona - de terra , la crta 201. L´alberg és bastant gran , pel lloc on es troba, i , vorejat de camps i gespa que vàrem aprofitar que no es ponía el Sól , per passejar-hi a prop de les 12h. de la nit , i fer-hi fotos del sol de mitjanit.

5 è dia : 30 de Juny .Hvoll - Skaftafell National Park - glaciar Jökulsárlon :

Ens aixequem amb núvols espessos, boira i fred - 12º - , però , no ens plou. Encara que sí ho farà pel camí. Al cap d´uns 30 km arribem a la zona de Núpsstadur ( 63º 57´24´´ N 17º 34´31´´ O ), + info . a uns 7 km distàcia del alberg , amb més fred, 10 º, a les 10h, però , ara no plou..tenim sort !!.. . És una planura de sorra negre, i grans muntanyes i rius al fons, que fèien antigament , avans dels ponts, difícil travessar tota l´area. I, hi havía uns homes intrèpids que es guanyaven la vida ( i la perdíen ), travessant els viatgers a cavall. El darrer vivía en unes casetes de fusta que és lo que es visita, i va morir el 1968. Hi ha una mini-esglèsia on els viatgers s´hi paraven a resar . Seguidament , des de la crta 1 , s´hi veu Lómagnúpur (una gran muntanya, que està 688 metres sobre el nivell del mar,i és l'extrem sud de la muntanya Björninn anomenat "The Bear". Al 1780 un gran tros de la muntanya va caure i es poden veure les roques a la sorra a prop.
Continuem, i al poc ja surt el sol i pujem a 12º , però , pel camí fins al park trobarem alternativament sol i núvols i , de 11º a 16º . Seguidament , la zona del pont de Skeidararsandur ( extensa àrea desèrtica de sediments dels rius que baixen dels glaciar Vatnajökull ) : és el camp de lava més extens del món , d´aspecte compacte, però, que pot ser de sorres movedisses i, altament perilloses per passejar-hi sense informaciò prèvia, i, tot va surgir l´any 1996, quant el volcà que hi ha sota el glaciar va explosionar, i , al desfer el seu gel va inundar tot el delta i va formar rius amb un cabal de 50.000m3/segon, que s´emportava tot el que trobava, ponts, cultius..i va deixar un enorme desert de sorra i lava. De tot allò ara es veu les restes tortes d´un pont en uns cartells de inf. al costat de la crta 1, el vell pont del riu Skeiðará .
Cal enfilar la crta 998, que ens porta al Skaftafell National Park , + info , on hi volem veure una altre catarata , la Svartifoss , : per anar-hi , nosaltres vam deixar de banda el parking ( la pujada des d´aquí es d´uns 50 minuts ) , i amb el cotxe ens vam acabar d´arribar fins a la zons de Bolti ( GPS. 64º 01´37´´N 16º 59´06´´ O) , fins al final de la crta on hi ha 3 antigues cases , ( que hi són des de 1830-1850 , anys en que es van traslladar aquí antigues granjes - situades 100 metres més avall- que les erupcions havíen sepultat sota la lava ). Des d´aquí la caminada fins a la catarata es d´uns 20 minuts. Svartifoss també s´en diu " cascada negre " , dons està vorejada de negríssimes columnes de basalt .
Seguidament , volíem anar a la piscina de Svínafell, dons ara fèia sol i estavem 16º , però, era la 12 h, i, obríen només a partir de les 16h. Seguim ruta doncs, i, arribem a la zona Sud del gran glaciar de Vatnajökull , i lo primer que es veu és Breiðamerkurjökull , una llengua del glaciar , on hi ha el llac Jökulsárlón , el llac dels glaciars . Arribem allà just amb el temps de fer un petit entrepà que ja portavem i pujar a un dels cotxes anfibis que et duu a veure els gels " glacier lagoon " . Passeig bastant caret, però, que si fa sol val la pena, ja que es veu els immensos blocs de gel a molt poca distància i, nosaltres , foques de lluny i tot . Però, en un día de pluja o núvol...potser ja no val tant la pena gastar-t´hi els diners ( 2.800 ISK cada adult i 1000ISK cada nen ).
Continuem ruta fins l´alberg de Vagnsstadir , a uns 28 km del glaciar,. Avans ens parem a dinar de picnic en una de les àrees de verd que hi troben entre camps de lava, a Suðursveit. i arribem a nostre alberg a Vagnsstaðir , on després de sopar , hi vàrem passejar per tornar a veure el paisatge des del " sol de mitjanit ".
I aquí s´acaba la nostra zona Sud , doncs en día seguent ens espera un llarg recorregut per situar-nos als fiords del Est , a Egilsstadir ( blog Iceland part 2 . Est ) .

I per fer-vos més a l'idea un video resum

ICELAND . generalitats






Islàndia (Ísland en islandès) :



Oficialment , República d'Islàndia ('Lýðveldið Ísland) és un estat localitzat a l´oceà Atlantic del nord.
El 2008 tenia una població estimada de 320.000 habitants, i una superfície total de 103.000 km².



La seva capital i ciutat més gran és Reykjavik.



Islàndia és la divuitena illa més grossa del món, situada just sota del Cercle polar àrtic, entre Groenlàndia, les Illes britàniques i Escandinàvia, al nord-oest de les Illes Feroe.



L 'illa té una gran activitat geològica, essent-ne característics els volcans i els guèisers. .






Geografia , paisatges i meteorologia:



Islàndia és un dels països geològicament més joves del món. Té només uns 25 milions d'any



Islàndia es pot dividir imaginariament , en dues parts:



La costa , amb nombrosos fiords :Els fiords són valls excavats per glaceres que després van ser inundats pel mar. Estrets i vorejats per escarpades muntanyes, que neixen sota el nivell del mar. Un dels grans atractius de Islàndia.



L 'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap a un 10% del país).



La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de Reykjavík. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny.



Hi ha moltíssimes cascades a l'illa, moltes de fàcil accés i altres més...amagades.



Hi ha quatre parcs nacionals a Islàndia:



1-. el Parc Nacional Jökulsárglijúfur,



2-. el Parc Nacional Skaftafell,



3-. el Parc Nacional Snæfellsjökull ,



4-. el Parc Nacional Þingvellir ,
La meteorologia a Islàndia, és de difícil predicció, dons sol ser molt variable.



La temperatura mitjana anual de la capital, Reykjavík és de 5 ° C, sent la temperatura mitjana al gener d'uns -0,5 ° C i al juliol de 11-12 º C.



El temps a Islàndia varia increïblement el que ha generat molts dites populars, per exemple ; diuen els islandesos "no t'agrada el temps que fa avui? ... doncs, espera 5 minuts), però, també gràcies a l'influx de la Corrent del Golf, el clima és oceànic, amb hiverns suaus i estius frescos. Maig, juny i juliol són els mesos més secs de l'any. Rarament s´ arriba als vint graus centígrads a l'estiu.



En la mesura del possible cal estar preparat. Només en un dia podreu apreciar tots els fenòmens meteorològics: sol, pluja, neu i vent. Les temperatures no són predictibles, a l'estiu s´ha d'estar preparats per sortir amb jaqueta d'hivern, però no oblidar els pantalons curts, ja que també hi haurà dies de 25.-28. Graus.



Cal portar sempre el banyador, encara que l'abric i l'impermeable són imprescindibles, els islandesos gaudeixen en qualsevol època de l'any de les nombroses piscines i llacunes d'aigües termals.



El clima a Islàndia també ofereix fenòmens bonics com són les Auroras Borealis o els arcoiris, que només es poden gaudir allà. Les Auroras Borealis (o llums polars d'Islàndia) es poden veure a la tardor o a principis d'hivern, sempre que el cel estigui serè, fosc i les temperatures siguin baixes.



I, per les hores del sol , durant l'hivern hi ha només poques hores diàries quan fa sol de veritat, però a l'estiu hi ha dies sense alba (dies sense nits).



horaris solars d´estiu:
Juny : surt a 03:16 h. i es pon a 23:38 h.
Juliol : surt 03:07 h. i es pon a 23:55 h.



L'estiu és sens dubte el millor moment per anar, el sol de mitjanit és molt bonic . És fàcil perdre la noció del temps quan el sol encara està alt en el cel a les 11h. del vespre.






Per nosaltres és un veritable trenca-closques, dons , manté una tradició nordica :



el costum d'utilitzar en lloc dels cognoms patronímics (un islandès de nom és seguit pel seu primer nom del pare (generalment el pare), en el cas genitiu, i el sufix-fill-o dotted.



Per exemple, :



Guðrún Pétursdóttir (Guðrún, la filla de Petur). En aquest cas, "Guðrún " és el nóm i el cognom l´agafa fent l´unió de Pétur-s-( el pare es diu Petur ) + dóttir ( filla ) .Literalment es diu:



Guðrún filla de Petur.



Membres de la mateixa família poden tenir molts diferents "cognoms", que a vegades pot crear confusió per als visitants. Degut a aixó , les guies telefòniques estan ordenades alfabèticament pel nom i no pel cognom.









Política i govern:



Islàndia és una democràcia representativa i una república parlamentària.



El parlament actual, conegutcom a Alþingi, a ser fundat el 1845.



El parlament actual és considerat com el restabliment de l'assemblea fundada el 930 i absolt el 1799.



Per tant, Islàndia és considerada com una de les democràcies parlamentàries més antigues del món. Actualment té 63 membres, electes per períodes de quatre anys.



El president actual és Ólafur Ragnar Grímsson.



Història d'Islàndia :



Islàndia té només uns 1000 anys d'història, és un país jove. Però, les seves arrels són molt més antigues, són la dels víkings,que colonitzen primer el sud de la illa.



Dels primers colonitzadors,es té referència de : "Ingolfur Árnason " , norueg ,cap al 870 A.C funda una petita granja que va nomenar Reykjavík sense saber que serà, 1000 anys més tard, el centre vital de la nació i capital porterior. Els primers colons s´estenen per tota la illa i se sap que al cap d´un centenar d´anys ja eren uns 25.ooo.



Cap al 930 D.C , els colons ja estan prou units i civilitzats per crear el primer parlament de que es té constància : els " Althing " on s´hi celebraven assamblees mínimament democràtiques per l´ època i s´estatblien lleis que regíen al país.

Hi ha una llegenda de l´orígen del nom " Islandia " en que un dels primers colons, Hrafn Flóki perd tots els seus animals per sobreviu-re , a causa del fred durant el seu primer hivern, i, decideix abandonar el país, al fer una última mirada a la natura islandesa , va veure icebergs surant en un fiord, i va decidir llavors anomenar a aquest país, Islàndia, l'illa de gel.

Un altre dels primers colons va ser " Erik the Red " ( en islandés : Eiríkur rauði ), també Norueg,

va fundar el primer assentament víking a Groenlàndia.

Segueixen uns segles d´or , en que Islàndia prospera, i les seves proeses i la vida guerrera i quotidiana s´escriuen en "Sagas ", uns d´elles la "landnámabók ", o llibre de la colonització una de les principals obres de la literatura islandesa., on els noms dels 435 primers colons hi són escrits.

Però, després , venen segles durs amb la dominació danesa cap al 1264 DC. , i empobriment de l´illa amb llargs periodes de fam i misèria. Van començar les llargues emigracions cap a Europa i Amèrica , que van deixar l´illa casi desèrtica.

Van passar 800 anys des de la colonitzacio pels danesos , fins que Islàndia no va retrobar el seu lloc i la seva identitat altre cop , molt poc a poc al llarg del segles 19 i 20.
Cada vegada surt amb més força un sentiment nacionalista , com el del poeta "Jonas Hallgrímsson " , que dèia que el poble i la terra són inseparables: Islàndia i els islandesos van de la mà.
Finalment, el 1840, el rei danés Christian VIII cedeix i comencen llargues negociacions . A L´any 1845, el Alþing ( parlament fins ara dissolt ) es reuneix de nou, però no Þingvellir el seu lloc original, sinó a Reykjavík. Ara Islàndia torna a tenir parlament, però cap constitució. Els danesoa volen que sigui la seva la que regeixi la de Islàndia, peró es refusada. Més tard, i per celebrar el mil.leni de la colonització , el rei danés autoritza una constitució Islandesa de mínims, peró que poc a poc serà ampliada, fins a la seva independència total el 17 Juny 1944, amb un primer president : " Sveinn Björnson "






Els ciutadans de la Unió Europea no necessiten passaport; n'hi ha prou amb el carnet d'identitat del país d'origen. Es concedeixen estades de fins a tres mesos, ampliats fins a nou, si es demostra tenir els fons suficients per a la permanència declarada al país.



Es recomana als ciutadans espanyols obtenir la tarja sanitaria Europea de la Seguretat Social Espanyola per a rebre assistència gratuïta a Islàndia, d'una altra manera el pacient es farà càrrec de les despeses en la seva totalitat




Moneda:
La unidad monetaria es la Króna o corona islandesa (ISK),






Hora oficial :



Malgrat la seva situació centre atlàntica, Islàndia manté l'Hora del Meridià de Greenwich tot l'any. De manera que durant l'estiu té dues hores menys que Espanya .






Llengua :



La llengua germànica parlada a Islàndia, l'Islandès : té el seu origen en l'antic nòrdic, llengua parlada als diferents països escandinaus a l'Edat Mitjana.



L'aïllament d'Islàndia i la seva important cultura escrita han permès una conservació excepcional de la llengua original, especialment en la seva versió escrita.



. És l'única llengua contemporània que conserva la lletra rúnica " Þ ".



La llengua més propera a l'Islanès és es la "feroès" de les illes Feore.



L'Islandès es la llengua oficial i nacional. L'anglès i el danès són llengües obligatòries d'aprentanatge .



Un exemple de la dificultat de la llengua islandesa:



-com estàs? ---Hvað segirðu gott? (Kvadh sek-ir-dhu goht?).



-com et dius ? ----Hvað heitirðu? (Kvadh hay-tir-dhu?).



-gràcies. -----Takk. (Tahk.)



- benvingut ------Ekkert að þakka. (Eh-kehrt adh thah-ka.)



- sí -----Já. (Yaw.)



- no ----Nei. (Nay.)



- bon día ----Góðan daginn. (Goh-dhan da-kin.)



- bona nit ----Góða nótt. (Goh-dha no-ht.)






Electricitat:



220V/50Hz (European plug) , endoll europeu.










Els permisos conduir són vàlids a Islàndia.



Ús de cinturons de seguretat per als passatgers, tant en la part davantera i posterior són obligatoris.



Els fars han de ser sempre en quan es condueix, de dia o de nit.



L'edat mínima per conduir un cotxe de lloguer a Islàndia és de 21 anys i 25 anys per a un jeep.



El límit de velocitat general és de 50 km / h en les zones urbanes, 80 km / h en carreteres de grava i 90 km / h en superfícies dures.



Hi ha una sola carretera asfaltada general que dóna la volta a la illa : La carretera 1, o Ring Road (en Islandés : Þjóðvegur 1 or Hringvegur ).Els seus 1.339 quilòmetres connecten els principals nuclis urbans ; té un sol carril per cada direcció, amb carrils addicionals



als grans nuclis o al túnel Hvalfjörður.



Les altres carreteres són pistes de terra a l´interior de l´illa només aptes per 4 per 4, tenen una superfície de grava solta, i sovint s´ha de travessar rius sense pont.



La grava solta és també sovint a les carreteres asfaltades , especialment al llarg dels costats , pel que s'ha de conduir amb cura .



Els camins de muntanya i les carreteres secundàries són sovint molt estretes, i no es fan per excés de velocitat. El mateix passa amb molts ponts, que només són prou àmples com per a un cotxe a la vegada.



(pdf sobre la condució)





Curiositats:




-. Islàndia: no té ni el seu propi exèrcit, ni forces aèries, ni guarda costes.




-. Islàndia no s'usa dir a les persones amb Sr, Sra, perquè fins al president de Islàndia es dirigeixen amb el seu nom.




-. Els islandesos poden llegir les sagues que eren escrites fa més de mil anys en la seva llengua actual sense problemes. La llengua Islandesa no ha canviat gaire des de fa segles.




- Tots els islandesos parlen perfectament anglès. Ni les pel lícules ni els dibuixos animats per a nens són doblegats. L'ensenyament d'anglès i danès és obligatòria a partir dels 11 anys.




- Els islandesos creuen en els "elfos" i en altres criatures màgiques. Fins van ser capaços de canviar el pla d'una carretera perquè uns deien que hi vivien unes d'aquestes criatures.




-. Islàndia seria l'últim país en sobreviure a la manca d'aigua en el món. El seu clima amb abundant pluja, els icebergs, i llacs i rius amb l'aigua més pura assegura l'abastament continu.




- Els islandesos escalfen les seves cases amb l'energia de l'aigua termal que també omple les piscines per tot el país. Al hivern també escalfen fins les voreres a la capital.




- L'aigua que podeu beure de l'aixeta a Islàndia és una de les aigües amb la qualitat més alta del món. - Uns 7000km2 de Islàndia estan coberts per la glacera. (L'illa té 103 000km2).




-. Islàndia és el país que sobreviuria la crisi mundial del petroli. L'energia natural assegura l'electricitat, calefacció, i fins i tot els autobusos del transport públic van deixar de ser dependents de benzina.




-. Es diu que els islandesos consumeixen la major quantitat de coca-cola del món.




-. Els islandesos tenen l'índex més alt d'ús de mòbils i ordinadors del món.




-. Un dels episodis de James Bond va ser rodat en la laguna glacial de Jokulsarlon.




ICELAND . mitologia


MITOLOGIA NÓRDICA :
La mitologia nòrdica o escandinava comprèn la religió, creences i llegendes dels pobles escandinaus, incloent aquells que es van assentar a Islàndia.
Aquesta mitologia era transmesa oralment en forma d'una llarga i regular poesia: Les Oddas o Eddas.
Aquesta transmissió va continuar durant l'era vikinga, i el nostre coneixement sobre ella està basat principalment en les Eddas i altres textos medievals escrits durant o després de la cristianització.
Rara vegada la mitologia ha desfermat tant la passió i la imaginació com la religió dels víkings.
La vida a Islàndia era bastant dura per a les tribus nòmades que van decidir assentar-s´hi al llarg de les costes, per no poder anar més lluny.
Quan els colons víkings arribaren a Islàndia, van portar amb si la seva mitologia nòrdica i celta, poblada de venjatius déus, valents prínceps i atemorizants trolls.
Aquests últims -els Trolls- són un dels més temibles membres de la mitologia islandesa, i són representats com diabòlics gegants o com a éssers salvatges semblants als humans que viuen sota la terra en turons, coves o turons.
A Islàndia es creu que moltes de les roque són Trolls petrificats, com els que hi ha a Vik, que es diu que sóntres trolls: Lessudrangar, Landdrangar i Langhamrar-personatges de la mitologia escandinava-, que van ser petrificats pels primers raigs de sol.

També s'explica que hi ha una troll anomenada Grýla que era coneguda per la seva habilitat per olorar als nens , encara que estessin luny, , i , els captura posant-los en un sac. Llavors, els porta a les muntanyes a la seva cova , on té una olla enorme .



Els Gegants (Jotuns ) de Gel: són criatures de grandària i força prodigioses, un tipus de monstre llegendari que apareix en històries de molt diferents races i cultures.
Eren una raça mitològica amb força sobrehumana, descrits com l'oposició als déus, malgrat que sovint es barrejaven o fins i tot es casaban amb ells,solen ser violents i es diu amb freqüència que mengen humans, especialment nens.
Manaven terribles tempestes de gel que baixaven de les muntanyes.
Les bèsties salvatges,, els trolls i els mals esperits estaven pels territoris verges d´Islàndia segons la seva mitologia , i , només els seus Déus podíen protegir aquelles tribus rudes i guerreres que vivíen en condicions extremes.Abans de tot, honraven a Odin, el Pare de Tot,:
Els Déus de la mitologia nòrdica :
Hi ha tres clans de deïtats,
1-. els Æsir, ; Asgard era la llar dels déus, on habitaven els Æsir (déus) i les Asynjur (deesses), i al cap estava Odin, el més noble i el més import.
Tenien molts Déus :
Thor, calçat amb guants de ferro i amo d'un cinturó màgic; déu de la força molt proper a Odin en jerarquia.
Baldr, fill d'Odin, és el déu de la bellesa i la gentilesa.
Tyr és el déu del combat.
Bragi , és el déu de la saviesa i l'eloqüència;
Heimdall , és fill de nou donzelles i guardià dels déus; dorm menys que un ocell i el so de la seva banya pot escoltar-se en qualsevol lloc del cel o de la terra.
Höðr és el misteriós déu cec.
Vidar és el déu taciturn, però el millor per resoldre qualsevol conflicte per difícil que sigui.
VÁLI , és el déu dels arquers, la seva punteria és insuperable.
Ull , és el déu del combat cos a cos.
Forseti , és el Déu de la concòrdia i l'amistat.
Loki , és el negit de tots els Æsir i dels homes; astut i intrigant, imprevisible i capritxós, és el déu de la sort
2-. els Vanir,déus del mar, del vent, dels boscos i les forces de la natura.
3-. els Jotun (anomenats «gegants» ).Són perillosos pels humans i es podríen comparar als Títans grecs.
Óðin : El Déu dels déus. Venerat i temut.
Déu de la màgia, el coneixement, la curació, la guerra.
Així mateix, decideix qui ha de viure o morir en el camp de batalla.
Óðin viu al lloc mític d´Asgard, i observa el món des del seu tron.
Els seus dos corbs, Huginn i Muginn viatjan pel món i li xiuxiueigen a cau d'orella el que van veient.Per això, és el Déu que tot ho sap.
Per tenir la font de tots els coneixements, es va deixar perdre un ull, per això, està representat sempre només amb un ull.
Com a déu de la guerra, s'encarregava d'enviar a les seves filles, les valquiries, a recollir als guerrers heroics morts en batalla.
Odin coneix el secret de les runes, que són la llengua dels poetes , i de la sabiduria .
altres éssers sobrenaturals :
Nornas : fixen el destí i les seves decisions són irrevocables.
Valquirias : Eren filles de Odin, i eren boniques i fortes guerreres amb la capacitat de curar qualsevol lesió. La seva tasca consistia en portar al Valhalla (paradís )als herois caiguts en batalla.
Nans i Elfos : Els nans són especials ja que són de gènere masculí i no es solen reproduir (neixen de manera asexuades), viuen sota la terra i la seva ocupació principal és la mineria i la metal lúrgia. Posseeixen la saviesa oculta i sagrada que els permet forjar armes màgiques per als herois i objectes molt poderosos per als déus.
D´elfos n´hi ha dos tipus : els de la llum que viuen al cel, i els de la foscor que viuen sota la terra.Aquests no és distingeixen gaire dels nans . I poden ser bons o dolents pels humans segons el moment .
També dins la mitologia troben : Yggdrasil: L´ Arbre del món :
és un freixe perenne: l'arbre de la vida, o freixe de l'univers.
Un arbre còsmic, el qual subjecta i connecta totes les parts de l'univers.
Les seves arrels i branques mantenen units els diferents móns.
De la seva arrel raja la font que omple el pou del coneixement.
Als peus de l'arbre es troba el déu Heimdall que és l'encarregat de protegir-lo dels atacs del drac Níðhöggr i d'una multitud de cucs que tracta de córrer les seves arrels i enderrocar els déus als que aquest representava.
El poder de Yggdrasil és considerable ; uneix cel i terra, se submergeix en les profunditats , és aixopluc, refugi i llar de la natura. És a la vegada passat, present i futur .
El mític món de Yggdrasil és la base de la fantasia de la literatura de Tolkien i altres.

La mitologia islandesa ens parla d'Eva:
La figura d'Eva : és tractada d'una manera diferent segons les cultures, i en aquest cas, la mitologia d'Islàndia ens compte el següent: Eva era un bon dia banyant els seus fills en el riu. Déu sobtadament li va parlar i Eva, atemorida, va amagar els fills que encara quedaven per banyar. Al preguntar Déu a Eva si estaven tots els seus fills presents, i al contestar-li la dona afirmativament i veure Déu que mentia, va prendre una determinació. Li va dir que al igual que havia amagat als seus fills, ell faria que els que estaven amagats , fóssin també amagats per sempre de la resta dels homes que pertanyien al món. Aquests nens serien els coneguts posteriorment com Elfs i Fairies o Fades, i la cultura escandinava els coneix amb el sobrenom de "Poble ocult






CONFLENT 2007


Escapada a les terres del Conflent .
Del 16 al 19 d´ Agost 2007.

Aqui :podeu veure les nostres fotos

El Conflent : és una comarca de la Catalunta Nord, amb capital a Prada, i forma part dels Pirineus Orientals. Dins de France està situada a l´extrem sud ( + info ) ( mapa ).

PRIMER DIA :

Sortida des de Girona per la Ap7 fins a la Jonquera , i seguir fins a prop de Perpinyà, on ens desviem per agafar la N116 ( a la comarca de Languedoc-Roussillon i que ens portaria fins a Prades ) , fins a la nostra primera parada a Eus : Un bonic poble , petit , penjat damunt del massis de Quérigut-Millas . Des de la crta N116 es pot fotografiar molt bé. Catalogat com " les plus beaux villages de France " .


Seguint la N116 , ens arribem fins a Villefranche du Conflent , ciutat medieval del XIè segle, també anomenada "la bien gardeé " per la grandesa de les seves muralles de defensa . Classificada com " le plus beaux villages de France " . Ens hi vàrem passejar amb calma, pels seus carrers i les seves muralles i pels exteriors de la ciutat . Un plaer !!.

A dalt del turó hi ha un fort militar anomenat Fort Liberia , que no vàrem visitar .

Ens desviem per la crta D116, per visitar les coves de "Grandes Canalettes " . La història comença el 1957 amb el descobriment de la gorga Fuilla per Henri Salvayre, i , el 8 de maig de 1982 comença l´exploració del Saló Blanc i el desenvolupament de la cova comercialment.
En el fons són com totes les coves, però, ens va agradar molt visitar-les . Els mesos de Juliol i Agost , a les 19h., s´hi fa un espectacle de llum i so a una de les sales.


Acabada la visita a les coves , seguint la mateixa crta D116, ens vàrem arribar fins a Vernet-les-Bains , on teniem l´hotel " hotel Princess ". El poble està situat a 650 m altitud, i als peus del Canigó .Petit i tranquil , a l´Agost quan hi erem estava bastant animat, i als vespres sempre hi va haver algun aspactacle o festa per anar-hi . L´hotel és molt simple , però, econòmic i les habitacions encara que petites eren acceptables, i, el menjador de l´hotel , bastant bò i a nosaltres l´acolliment va ser molt correcte.
Hi ha que dir que nosaltres nomès hi erem els vespres per sopar .

SEGON DIA :
Des de Vernet les Bains, ens vam dirigir per la crta D116 fins a Villefranche du Conflent, i , després per la N116 , fins a " Mont-Louis " , ( + info )petit poble d´uns 300 habitants, situat a 1600m. altitud, i , delimitat per les comarques del Conflent, el Capcir i la Cerdanya. Al poble es pot veure-hi la fortalesa militar de Vauban ( + info ) , Sébastien Le Prestre de Vauban és qui la va conatruïr.
A Mont-Louis , (ciutat construïda en honor del Rei Sol -Luis XIV -) , i bressol de l´energia solar , hi vàrem visitar també el seu "Forn Solar " , construït al 1947 , per Félix Trombe , per desenvolupar l´energia solar . Ens va semblar molt i molt interessant , i, és el primer forn experimental d ´energia solar del món.

Després ens vam dirigir fins a Evol , amb el seu " Gorg Negre ou lac d'Evol ". Evol, pertany a la comarca dels Pirineus Orientals . Un petitíssim poble , preciós e ideal per passejar-hi pels voltants. Per anar-hi , des de Mont-Louis , agafar la N116 , (direcció Villefranche-du-Conflent ), i , a uns 19 Km. , avans de Olette, desviar-nos per la crta D4 , i després per la D4A . Nosaltres no en fem de tant difícils, però , hi han bones excursions des de Evol, ja que des de molt a prop es pot anar a "Serra de Madres (2469 m.), i, al Coll de Portus " .

A la tarda, ens vam dirigir fins a " Abbaye de Saint Michel de Cuixà " ( St. Miquel de Cuixà - en català ) , una abadía fundada cap l'any 840 per una comunitat de monjos benedictins . Cuixà es troba a 442 m d'altitud, dins la vall de la Llitera, sobre el municipi de Codalet (a 2 km),i a dos km del poble de Taurinyà.Dominat per l'imposant majestat de la Pica del Canigo(2784 m) .
Per anar-hi, des de Villefranche du conflent, agafar la N116 fins a Prades, després la D27 fins a Codalet i seguir per la mateixa crta fins a la abadía.

TERCER DIA :

Des de Vernet-les Bains , tornem a agafar la N116 fins a Cateil ( Castell de Vernet ) a uns 3 km de distància, per visitar " abbaye St. Martin du Canigou " ( St. Martí del Canigó ).
Per arribar al monestir cal pujar per un sender de muntanya costarut durant uns 30 o 40 minuts .
Per baixar, nosaltres vàrem optar per fer-lo pel mig del bosc, per un sender marcat, d´una gran bellesa. També d´uns 30- 40 minuts .
Antic monestir benedictí del segle XI , s´hi poden veure unes criptes originals que daten de l´any 1009. Un terratrèmol va destruir-lo al 1483 . De 1902 a 1932 Monsenyor Carsalade du Pont, bisbe de Perpinyà, va recollir les ruïnes i tots els elements dispersos per la regió i va començar la reconstrucció de l'abadia. De 1952 a 1983, Bernard de Chabannes va acabar la restauració .
A la tarda, ens vàrem dirigir fins a Castelnou , per veure-hi el seu castell i passejar pel petit poble. Per anar-hi des de Casteil , agafar N116 direcció Perpinya, i avans d´arribar a Ille-sur-Tête, agafar la D16, i seguidament la D615 fins al petit poble de Castelnou, a uns 5 minuts de Thuir .( gps: 42° 37′ 14″ N, 2° 42′ 11″ E ). A veure-hi la vila medieval fortificada i emmurallada , i, el castell vescomtal que va ser construït l'any 990 pel senyor feudal de Castellnou.
QUART DIA:
Tornada a casa des de Vernet - les- Bains visitant Amélie -les- Bains Palalda, agafant les crtes N116 i D43, passant per Arles-sur-Tech . I després per Prats de Molló , Camprodon i Girona.

Per acabar un petit resum del que varen ser aquests dies , gentilesa de you tube